Nächste Haltestelle: Detmold / Propera parada: Detmold

Sabeu què? que el blog pobret ja estava una mica abandonat, des que vaig anar a Menorca… així que m’ha demanat que viatgi una mica per omplir-lo amb aventures noves! I jo, que em costa poc… he decidit que me’n vaig a veure la meva cosina a Alemanya. Vull  conèixer la ciutat on viu, Detmold, i veure la casa nova! I, està clar… aprofitar per veure i tastar món! Encara queden uns dies…suposo que farà fred però espero que el temps es porti una mica bé i ens deixi veure coses!

On és Detmold?? 🙂 Detmold al mapa

Detmold Schloss

Detmold Externsteine

 

Un plis plas a Menorca

Com ja vaig dir fa uns dies… aquest cap de setmana passat he estat a Menorca, a visitar la Isabel, la meva profe de cant de l’Escola de Música de Sant Cugat. Han estat pocs dies (de divendres nit a dilluns tarda) però he aprofitat un munt! Us explico per on m’han portat!

DIVENDRES
Vaig arribar divendres a la nit, amb el vol que sortia de les 22.30h de Barcelona. El trajecte no dura gens i en un moment, quan et sembla que encara no t’has ni descordat el cinturó… l’avió ja aterra a Maó.

En arribar vaig esperar la Isabel, que va arribar amb una super furgo a recollir-me. Amb la Marina al darrera 🙂 que anava ben adormida. Durant el camí de Maó a Ciutadella (on viuen ells) vam estar posant-nos al dia una miqueta fins que vam arribar a casa seva. La casa és una passada! (la Berta ho pot confirmar). Tenen piscina i hi ha un munt d’espai per tothom. En arribar, poca cosa perquè ja era tard. Saludar a tothom (el Xavi i el Jordi, que encara estaven desperts) i a dormir.

Ca la Isabel


DISSABTE

Dissabte va ser un dia a tope. Ens vam llevar ni molt d’hora ni molt tard i vam sortir d’excursió. La veritat és que s’han portat molt bé i m’han fet passejar bastant (que és el que m’agrada). Han estat uns guies estupendos! Doncs això, dissabte pugem a la furgo amb entrepans i fem quatre recados pel camí abans d’arribar a El Toro, que és LA muntanya de Menorca. És que la geografia és tot menys gaire accidentada… o sigui que aquest turonet d’uns 350m d’alçada és el més alt de l’illa. Allà hi vam anar per veure el Xavi volar amb parapent però com que no hi havia unes condicions de vent gaire òptimes… no va poder ser. Tot i així, alguns companys seus si que es van arriscar i van aconseguir volar una miqueta.

Després de veure les vistes de bona part de l’illa des de la muntanya, vam marxar cap a la platja! Vam mirar a on convenia anar pel vent i per l’hora… i finalment vam anar cap a Cala Pregonda. S’havia de caminar una miqueta així que vam passar per un parell o tres de caletes abans d’arribar al destí. Veureu unes fotos d’una platja que crec que és Binimel·là i també les de Cala Pregonda, que es diu així perquè una de les roques que hi ha al mar té forma de dona que prega 🙂

I aquí és quan descobreixo Menorca i me n’adono que no cal anar gaire lluny per trobar aigua cristal·lina!!! Quina passada… Hi havia un munt de peixets a la vora i et podies veure els peus dins l’aigua.

I al vespre… sorpreseta! La Berta també estava a l’illa i vam quedar per sopar a casa la Isabel. Quin sopar! Hi havia de tot: formatjades, sobrassada, formatges, crespellets, pizza, coca, xocolata, gelat… 🙂 Quina vetllada! Tots a la fresca (i feia bastanta fresca…), uns xerrant i altres entre fent trucs de màgia amb cartes i jugant a pilota.


DIUMENGE

I Diumenge vam anar a veure el Far de Punta Nati http://bit.ly/1fm1ppj (avui he vist que hi ha una web de tots els fars de les Balears!). És un lloc bastant sec i les vistes al mar són una passada. La costa cau en un gran penyassegat i es conserven construccions que semblen nius d’ametralladora de la Guerra Civil… però no ho tinc confirmat 😛
En arribar al far ens adonem que una gent cullen tàperes… sí sí, tàperes! Jo ni idea ni de com eren les tàperes al natural… I en vam collir unes quantes per posar-les en conserva.

Després ens vam acostar a Ciutadella per veure una mica el centre i passejar pels carrers. No feia gaire bon dia… plovia una miqueta a estones… però vaig poder fer-me una idea i fer quatre compres obligatòries (vegis: avarques, sobrassada, formatges, ensaïmada…). Vam anar a dinar a casa i després de dinar vam estar cantant una estoneta, com si féssim classe!

A la tarda tocava visita megalítica! Amb la family, cosins i tiets. El Xavi va fer de guia pel jaciment de Son Catlar. Vam caminar una bona estona entre pedres i cardos borriqueros  i vam descobrir un petroglif. Quan es va fer fosc vam anar tirant cap a Ciutadella i vam veure el port de nit. Vam anar a sopar al Tritón (al port) i després de fer una bona estona de cua ens va tocar. Després una mica de voltetat i geladet a “Sa Gelateria” i cap a casa que el dia havia estat mogudet!


DILLUNS

Resulta que dilluns em dóna per mirar el mail i veig que m’havien cancel·lat el vol… OJO! però me l’havien canviat per un de més tard… així que, matí de descans i al migdia cap a l’aeroport i de tornada a casa.

Gràcies Isabel i companyia!
Ara, amb un projecte de concert a la maleta…., fins la propera Menorca! Tornaré 🙂

I ara.. un resum dels productes de la terra que he tastat:

Nova utilitat del blog: next stop – Menorca

Ara que s’han acabat les vacances… (ahir dilluns va ser el meu primer dia de feina) hauré de buscar-li una nova utilitat al blog! Així que… com haurem d’esperar un anyet per poder tornar a parlar de viatges, a partir d’ara dedicaré el blog a les escapades (si en fem…jajajaj) que fem de tant en tant.

I per començar…. aquest cap de setmana me’n vaig a Menorca! Vaig a veure a la meva ex-profe de cant, la Isabel. De fet, ha estat profe meva des que era petita!! Primer de solfeig i després a l’Aula de Cant. En tinc moltes ganes i sé que a ella també li fa il·lusió! De passada aprofito per conèixer una miqueta l’illa! No hi he estat mai i tothom diu que és tan maca… Deixo a l’Edu a caseta (pobret) però ja li portaré algun regalet 🙂

Alguna foto caurà quan torni!

Per cert nens i nenes de l’aula de cant…donaré records de part de tots!

avarques

 

 

Tercera connexió: de la Costa Amalfitana al cor de la Puglia i remember a Bologna

La tercera part del viatge ens porta a moure’ns des de la Costa Amalfitana, passant per l’interior de la península, fins arribar a la Puglia, que és la regió del tacó d’Itàlia, per ubicar-nos.

Després d’haver estat a Capri i veure aquells penyassegats que cauen al mar, la Costa Amalfitana és una mica més del mateix però amb tots aquests poblets (alguns més pijos que d’altres) que miren al mar des de molt amunt. Aquest tros d’Itàlia és conegut per la super carretera que va fent revolts i que entra i surt constantment. De fet, mareja lo seu… però altra vegada les vistes al mar són molt xules. Hem anat fent carrerons per diferents pobles de la costa (Positano, Amalfi i Ravello) i disfrutant de l’ambient playero d’alt level. El més xulo a nivell de monuments és el Duomo d‘Amalfi.

I de la costa…marxem cap a l’interior a un dels llocs que més ganes tenia de visitar: Matera! Matera (Patrimoni de la UNESCO) és una ciutat excavada a la roca, concretament en dues grans roques que es diuen Sasso Barisano i Sasso Caveoso (sasso en italià vol dir pedra). Aquí ens vam enterar que es va rodar la peli del Mel Gibson “La passió de Crist” i, de fet, diversos carrers tenen el nom de les diferents “estacions” de la via del Calvari (que si sabeu algo d’història religiosa… us sonarà!). És maquíssim! Una mica abandonadet però mola molt. Els colors de la pedra blanqueta en contrast amb el cel blau… Hem visitat algunes esglésies rupestres amb pintures i ens hem perdut per carrers que no sabíem on anaven. La veritat és que té un cert aire a la Capadòcia… si mireu les fotos ho veureu.

I de Matera (que està a la regió de Basilicata) de nou cap a la costa per recòrrer la Puglia. És una regió molt maca i es menja de lujo! (com a tot el sud d’Itàlia, vaja!! però aquí fan especialment unes pastes més bones…oooh) Hem visitat llocs com GalatinaGallipolli, que té una fortalesa que dóna al mar i que a mi em recorda algo a Dubrovnik (tenint en compte que la de Gallipolli és molt més petita). Aquí hem vist la posta de sol i hem sopat aprop del mar.

Seguint la ruta pel tacó de la bota… hem visitat ciutats com Otranto, amb una fortalesa semblant a la de Gallipolli, Lecce, una de les ciutat més grans de la zona coneguda pels seus edificis barrocs i… per la calor que fa!!! (això ho afegeixo jo), i Oria, on vam fer una visita guiada pel castell amb un grup d’italians de pueblo molt curiós.

I després de treure el cap per la costa, tornem una mica a l’interiror per visitar pobles curiosos com Alberobello, Locorotondo, Ostuni i Putignano. Els noms no tenen pèrdua…

El més estrany de tots és Alberobello, conegut pels seus trulli, que són casetes de camperol fetes amb pedra i amb una forma molt particular. Cadascuna té un pinacle diferent (la decoració de la part superior), i pintures blanques sobre la teulada. La història de per què les van fer així us la puc explicar quan ens veiem si voleu 😛

Locorotondo és un poble fet en forma rodona, com el seu nom indica i Ostuni té molt d’ambentillo i unes botigues de sandàlies artesanes molt conegudes (rollo menorquines). I… el més impactant, perquè no ens ho esperàvem, és Putignano! Conegut pel seu “carnevale” que… és com les falles de València però sobre rodes. Són carrosses gegants amb ninots que van donant la volta al poble. Cris i Vicente: què en dieu, valencianets?? 🙂

I bé, l’última etapa del viatge és la que ens porta de Polignano a Mare, un poble sobre una gran roca que surt sobre el mar, passa per Urbino (Patrimoni de la UNESCO)… una ciutat amb força vida universitària i… evidentment, bastant morta ara però molt maca…. i finalment… arribem a Bologna 🙂 ! que com tots sabeu, és on vam fer l’Erasmus ara fa uns cinc anys…

Tornar a la ciutat ha estat molt curiós. Veure on vam viure i estudiar, on fèiem la compra… les Due Torri xulíssimes que pugen fins al cel (les que ens vau venir a veure ho recordareu! Alba: quan vaig veure el pàrquing del Lidl on vas haver de deixar el cotxe llogat vaig riure molt! jajaja), els carrers de sempre, via Zamboni, via Mascarella, via Irnerio, via Belle Arti, via Rizzoli, Ugo Bassi Patri, te acuerdas? 😉 … Hem fet un bon remember!! Quins temps aquells en què només s’havia d’estudiar i podíem anar de viatge quan volguéssim… aiiiiii qui hi pogués tornar! (per algunes coses només, es clar!)

I fins aquí el nostre viatge! Espero que us hagi agradat llegir una miqueta el que hem anat fent i que hagueu disfrutat amb les fotos. Nosaltres us podem dir que ens fem posat de pasta i pizza fins al cul i que hem passat unes molt bones vacances!!

I ara a esperar fins l’any que ve… 🙂

Segona connexió: entre jaciments, illes i un volcà

Aquí teniu la segona connexió del viatge! N’estem fent poques perquè a molts llocs l’internet es paga i… també perquè estem tan fets pols que no tenim ni ganes d’escriure! Aquests darrers dies a la Campània hem fet un munt de coses variades, hem suat molt sota el sol, hem caminat jo diria que mooolts kilòmetres i no sé quants litres d’aigua freda i te de llimona hem arribat a beure. Dit això… ha valgut molt la pena i esperem que les fotos que ara penjarem us agradin.

Està clar que no podiem marxar de la zona sense veure Pompeia i Herculà. A banda de la calor evident que feia… ens hem ficat per tots els carrers i com a frikis no ens hem deixat ni una cantonada. Per als que no coneguin l’Edu… podem resumir dient que mapa que veu mapa que vol seguir… O sigui que amb ell sempre queden coses per veure, encara que et sembli que ja has patejat moltíssim. Així que he tingut un guia personal molt eficient que m’ha portat per tots els raconets. Tant a un jaciment com a l’altre he flipat amb les pintures. Les menys cascades tenen uns colors impressionants. M’he explaiat fent fotos, ja les veureu.

Un altre lloc on hem anat és al Vesuvi. Com que a Sicília ja vam anar a l’Etna, vam pensar que havíem de veure un altre volcà per comparar. A part… per tota la història de l’erupció que va sepultar Pompeia i Herculà, valia la pena pujar-hi. La veritat és que tot i no ser tan gran com altres volcans, la seva silueta domina la badia de Nàpols i imposa bastant. Només cal imaginar com va ser l’erupció de l’any 79 a.C. i se’ns posen els pèls de punta.

I com també ens mereixem una mica de relax…no podien faltar un parell d’illetes. Primer vam anar a Ischia, una de les illes de la costa de Nàpols. Representa que és coneguda per les seves platges però la veritat és que no n’hi ha gaires. La majoria són cales de pedres amb accés directe a l’aigua, o sigui que lloc per posar la tovallola just, just. També hi ha un parell de “platges” de sorra però les tumbones es mengen l’espai que ja és escàs de per sí. Després de patejar bastant amunt i avall (els busos de l’illa no anaven gens fins) vam arribar a una caleta d’aquestes. Temps de deixar la motxilla i a l’aigua. Amb les ulleres de snorkel hem vist molts peixets. Jo que no m’agradava gens mirar a sota l’aigua…ara sóc tota una Jacques Cousteau 😉

Sens dubte l’illa de Capri ens ha agradat molt més! A banda que l’ordre és molt més evident (hi ha horaris de busos, indicacions, etc.) hem trobat una cala al·lucinant. Hem hagut de baixar per un camí primer i després, no fent gaire cas a una senyal que deia que no es podia passar (papes, no us preocupeu perquè hem vist que hi passava gent del lloc), hem arribat a un caminet empinat que ens ha portat directe a unes roques guapíssimes! Ens hi hem estat una bona estona que… amb la calor que feia… Aquí hem vist una de peixos!!! Jo n’he trobat uns de tres colors molt xulos. També he vist per primera vegada meduses fora de la sorra de la platja xD. S’enfonsaven fins al fons i tornaven a pujar. La roca que es veia per fora de l’aigua seguia per sota i era inmensa. Llàstima que no tenim càmera per fer fotos sota l’aigua.

Avui estem rebentats. Demà anem cap a la Costa Amalfitana i després canviem de regió i entrem a la Puglia. Esperem tornar a fer-vos parte ben aviat.

Petonets!

Coses a destacar….
-Sorrento és caríssim
-Els italians no saben fer cues quan esperen. Per això fan la “fila alla italiana”: tonto el último
-Hem après quatre coses de napolità gràcies a uns nens que ens van donar palique durant un dinar
-El napolità no s’entèn gaire però té un munt de coses que s’assemblen al català
-Odiem els holandesos. Estan per tot arreu.
-L’estereotip del “macho” italiano està més que comprovat (en privat us expliquem una anècdota)

Tot viatge comença amb una Lonely

Avui ha arribat la Lonely Planet que esperàvem!
L’altre dia vam agafar de la d’Itàlia sencera (un totxo) a la biblioteca, per les parts en que la que hem comprat no ens serveix.. Així que, ja estem gairebé llestos! Tenim la ruta, els mapes, els comentaris dels millors llocs per visitar…

El pas següent: la maleta, els trastos i tot al cotxe!

guia-lonely